|
Un viatge arreu dels Països Catalans a través dels licors
 Un dels nostres grans objectius és el de donar a conèixer i potenciar les anomenades begudes de la terra, oferint algunes de les begudes més genuïnament populars que s’elaboren i es consumeixen arreu dels Països Catalans. La majoria de les begudes ens la porta la Xarxa de Distribucions, que parteix de quatre eixos bàsics per desenvolupar la seva tasca: que els productes siguin de la terra, que estiguin etiquetats en català, que siguin el màxim de respectuosos amb el medi ambient, i tot plegat donant prioritat a les produccions artesanals, de forma cooperativa/associativa o familiar o en què els treballadors rebin un tracte digne.
|
Enllaç: BEGUDES DE LA TERRA
L'oferta de begudes és variable, segons els nous descobriments o la
possibilitat d'accedir a nous productes, així que si teniu alguna
proposta o coneixeu distribuïdors que ens puguin portar novetats, no ho
dubteu i escriviu-nos a
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
!
Aperitiu: vermut negre Yzaguirre, Reus
El nom de vermut ve de l’alemany vermuth,
que designa el principal aromatitzant d’aquest aperitiu, el donzell, que li
dóna el seu característic tast amarg. La seva elaboració consisteix a macerar,
durant dos mesos, més de 150 plantes i herbes aromàtiques en una solució
d’aigua i alcohol de vi i, després, afegir a la solució resultant vi blanc i
caramel. Aquesta es deixa reposar durant un any en una bóta de roure.
Aquesta marca catalana de vermut
amb nom basc té el seu origen en un mariner basc que va arribar al port de
Tarragona al final del segle XIX i s’hi va quedar a viure. Es va casar amb una
pubilla de Reus i van crear aquesta marca de vermut, que avui és propietat d’una
família de Lleida.
Per acompanyar amb les postres
Vins de licor o vins dolços
El nom que rep cadascun d’aquests
vins dolços prové de la varietat de raïm que s’utilitza en la seva elaboració.
Aquestes begudes tenen una graduació més alta que els vins normals. Són ideals per
acompanyar fruita seca i pastes, tot i que, ben frescos, també poden ser un molt
bon aperitiu.
-
Mistela (Artés, Bages)
-
Malvasia (Ribes, Garraf)
-
Moscatell (Barcelona, Barcelonès)
-
Moscat (Ribesaltes, Rosselló)
Licors de fruits
Licor de fruits del Bosc Els Fallaires (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Licors de cassís dera Val d'Aran (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Digestius (per després d'un bon tiberi)
Aiguardents
Flor de Nhèu (amb aroma de ceps) (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Aiguardent d'Herbés (el Sargar)
Ratafies
La ratafia està composta de nous
verdes i un combinat d’herbes aromàtiques com la sàlvia, la farigola,
l’espígol, l’alfàbrega, la menta, la marialluïsa... També s’hi pot afegir un
nombre indeterminat d’espècies com la canyella i la nou moscada. S’elabora
macerant les nous i les espècies com a mínim durant dos mesos. Es decanten els
líquids i s’hi afegeix sucre, alcohol i aigua fins a aconseguir la graduació
convenient. S’envelleix en recipients de fusta durant un mínim de tres mesos.
El gust és molt dolç i tant l’espessor com la intensitat del color de caramel
depenen de la seva elaboració.
El seu origen es perd enllà en el
temps, i la tradició ha perdurat principalment en els nuclis rurals de la
Catalunya Vella. La ratafia s’elaborava, i s’elabora encara, a les cases de
pagès, i cada casa donava un toc especial al seu preparat, un secret molt ben guardat
que passava de generació en generació. És per aquesta raó que no existeix una única recepta de
ratafia.
- Russet (Olot, la Garrotxa) ENLLAÇ
- Bosch (Sant Quirze de Besora, Osona) ENLLAÇ
- Ratafia dels Raiers (La pobla de Segur, Pallars Jussà)
Licors d’herbes
Els licors d’herbes obtinguts
mitjançant la maceració d’herbes i plantes aromàtiques són, com en el cas de la
ratafia, una altra tradició que enfonsa les seves arrels en l’antigor. En
aquest cas, però, els licors d’herbes també poden fabricar-se mitjançant la
destil·lació, mètode que requereix un estri anomenat alambí. Molts d’aquests elixirs destil·lats
van començar a fabricar-se en abadies i monestirs de monjos amb finalitats
curatives, però d’altres són hereus de les petites indústries artesanals que
van florir durant la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, i que
també van permetre’n l’elaboració en cases de pagès.
Beguda espirituosa anisada amb
aromes de fonoll, farigola, romaní, marialluïsa, espígol, ruda eucaliptus,
camamilla, ginebre, orenga, menta, sàlvia, fulles i pell de llimona i taronja,
badiana, matafaluga…
- Herbes dolces de Mallorca (Túnel)
Beguda espirituosa anisada amb
aromes de murtra, farigola, menta, anís, romaní i marduix.
Beguda espirituosa (a vegades
anisada) amb aromes de sàlvia, camamilla, poniol, menta, fonoll, anís,
sajolida, timonet, tomaní...
Licor preparat mitjançant la
maceració de flors de camamilla de secà, més gustativa i olorosa que la de
terres humides.
Licor preparat mitjançant la
maceració de menta silvestre i farigola (ambdues fresques) i camamilla.
Licor elaborat mitjançant la
destil·lació, amb aromes de 12 herbes, totes de l’entorn de la muntanya de
Montserrat,entre les quals hi ha la farigola, el ginebró, l’espígol, la
canyella, el clavell d’espècia i el coriandre.
Licor elaborat mitjançant la
destil·lació de fruits, flors, rizomes i herbes naturals. L’any 1977 el codi
alimentari de l’Estat espanyol va prohibir la paraula estomacal per
designar productes no medicinals, amb la qual cosa el Gran Licor Estomacal
Bonet passà a denominar-se Gran Licor Destil·lat Bonet.
- Aiguanaf Compost Bosch (Sant Quirze de Besora, Osona) ENLLAÇ
És un dels destil·lats
a partir de fruits i herbes aromàtiques més antics de Catalunya. La seva
composició és molt semblant a la de la ratafia amb l'excepció que no inclou nou
verda i que s'obté a través de destil·lació. Fins a mitjan segle XX, era
un dels licors que més es consumia a casa nostra per les seves virtuts
digestives i aromàtiques.
Cremes
- Licor d’ametlla (Palma, Mallorca)
- Licor de crema catalana Melody (El Masnou, Maresme)
Mescla d’alcohol etílic amb ou, llet
i sucre, aromatitzada amb llimona, canyella, vainilla i caramel.
- Crema de ratafia (Esparreguera, Baix Llobregat)
Feta amb ratafia, llet i ou.
Per combinar: altres destil•lats
- Cafè-licor (Alcoi, l’Alcoià)
Elaborat a partir de la maceració de
cafè de torrefacció natural en alcohol neutre durant almenys 10 dies. El seu origen se situa al segle XIX,
quan els treballadors de la indústria alcoiana duien a la feina un recipient de
llautó amb cafè, on afegien unes gotes d’aiguardent de canya, rom o brandi per
tal de combatre el fred de l’hivern. En perdre temperatura, aquella beguda
prenia un sabor diferent, i amb el temps es començà a consumir per l’aperitiu.
- Gin Xoriguer (Maó, Menorca)
Resultat de la destil·lació
d’alcohol de vi amb baies de ginebró, procedents de les terres mediterrànies
veïnes, i d’altres herbes aromàtiques. El seu origen se situa al segle
XVIII, quan durant l’ocupació britànica els soldats demanaven la beguda llavors
de moda a Europa, el gin. Els menestrals de l’illa no van trigar a satisfer-ne
la demanda amb una ginebra d’elaboració pròpia.
- Cassalla (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Aiguardent de vi aromatitzat amb
essència d’anís i altres plantes aromàtiques típicament mediterrànies, com ara
el fonoll. Es diferencia de l’anís perquè té una graduació més alta i és més
sec.
La proliferació de la malària en el segle XVII per la propagació del
mosquit anòfel va propiciar la utilització de l'extracte de quina com un dels remeis de millors resultats. A la fi del
segle XIX, a aquest beuratge "miraculós" d'extractes se li va anar
afegint arrop (glucosa o sacarosa concentrada amb base de most de raïm, o de figues
seques, o garrofa trinxada), amb la finalitat de millorar-ne el sabor. Per fer-la
més duradora davant els processos de fermentació natural, se li va afegir
alcohol, donant lloc a la beguda que avui coneixem amb el nom de Palo de
Mallorca, i que a més té Denominació Geogràfica pròpia. A aquest licor, la
tradició popular mallorquina li atribueix el do d'obrir la gana.
Altres
- Whisky Jaume I (Escòcia) ENLLAÇ
És un whisky del tipus Blend de
Luxe, que està destil·lat i envellit a Escòcia sota la supervisió del
Consell Regulador de Scotch Whisky. Un cop finalitzat el procés
d’envelliment, és transportat fins a Catalunya on es guarda en barrils de fusta
de roure fins al moment de l’embotellament. Com tot el whisky blended,
té un mínim de 3 anys d’envelliment en barrils de fusta". El whisky Jaume
I està elaborat “a partir de la mescla de diferents whiskies de gra de Malta.
Un mestre blender és qui fa la mescla corresponent al paladar que es vol
anar a buscar".
Mireu també: Els combinats més disbauxats
|
Què pots beure? 
