"La tia Maria codonys collia, la tia Maria collia codonys. Proveu de recitar aquest embarbussament i descobrireu amb impotència com de fàcil és dir grolleries."
No em facis la tavella, bajoca!
"Com pot haver pujat tant el preu de la mongeta tendra? En el darrer any ha augmentat un 31%, ni més ni menys."
Orxata és salut
"L'orxata és antioxidant, energètica, facilita la digestió, va bé per a la diarrea, resulta ideal per a hipertensos, és cardiosaludable, té un elevat contingut en fibra, baixa el nivell de colesterol…"
Cap revetlla sense coca
"Ens és igual si n’hi ha molta o poca / perquè ens agrades més que la tapioca. / Ja et pots ben amagar sota una roca, / i si ara t'atrapem et mengem tota."
La ratafia
"El primer contacte que recordo tenir amb la ratafia fou en forma d'obsequi, gairebé souvenir, un present exòtic 'del poble'.
Menú de Sant Jordi
"És un dia que val la pena acompanyar amb un àpat especial, i la gent surt a dinar fora com si es tractés d’un diumenge. Estranyament, no trobem cap menja que tradicionalment doni gust al Sant Jordi."
L'allioli: català i occità
"Ring que la ring / entre cames el tinc / com més el remeno / més bonic el tinc" o "Dinguilindín / entre mig de les cames el tinc / quan més oli li pose / més lluent el tinc".
El repte d'un bon romesco
"El seu tast produeix unes sensacions indescriptibles, en les quals hi intervé la singular aportació de la nyora, tan morisca, tan pròpia, tan diferent, tan única."
Som un poble torronaire
"És molta la gent que se'n queixa: és una aberració dietètica, una atemptat a l'estómac, una sobredosi calòrica. A fer punyetes! Sempre tindrem un budell buit per degustar aquesta llepolia."
Ànimes i castanyes
"La deglució ritual de castanyes per Tots Sants revela una passat molt més gloriós que el restringit consum actual ens faria pensar."
Tot tombant trobes un tombet
"Tot tombant per la literatura gastronòmica fas troballes sorprenents, com la dels tombets: n'hi ha a Castelló, Mallorca i Menorca."
El bullit: quan l'austeritat esdevé exquisidesa
"Contradic visceralment l'opinió de Josep Pla, que es queda tan ample dient barrabassades com que és un plat poc nutritiu i d'una monotonia 'aclaparadorament insignificant'."
Ni carn ni peix, cargol!
"En un hort, la vessant gastronòmica de la nostra relació amb els cargols adquireix un caràcter obertament bèl·lic."
Eixerit com un pèsol
"El pèsol és imprescindible en els estofats i els guisats, acompanyant vedella i altres o envoltant-se d’altres verdures. Potser són tots aquests productes els que acompanyen el pèsol, no?"
Fideuà versus fideus rossejats
"Certes confusions fan que la restauració popular presenti plats que no són el que el nom diu. Això passa amb la fideuà que trobem al Principat."
Temps de penitència, bacallà i abadejo
"La prohibició de consumir carn va estimular la imaginació culinària de la població, i deixà pas a una cuina quaresmal."
El trinxat: la revenja de la senzillesa
"S'han recuperat plats significativament humils, forjats en l'escassetat amb què les classes populars intentaven trencar la monotonia alimentària."
Els canelons o l'aprofitament fet art
"Per què al Principat celebrem Sant esteve afartant-nos de canelons? Doncs perquè s'aprofitaven així les restes de l'àpat nadalenc."
Pomes farcides de carn: cuina moderna?
"Combinacions com aquesta, dolç i salat, carn i fruita, seran titllades per més d'un autòcton com un excés de la cuina moderna."
La picada, la gran oblidada
"És com una pinzellada final de gust natural i directe, que aconsegueix millorar-ho tot, el secret que no aconseguim endevinar per més voltes que hi donem."
Els fideus o la via catalana a la pasta
"Val la pena recuperar l’explicació que Joan Amades atribueix a la veu popular: els fideus foren inventats per un tal Fidel. Senzill i contundent."
Quina samfaina!
"La samfaina és un acompanyament solidari, que treballa per als altres, en perfecciona el gust."
Per la independència, pa amb tomata
"Per fer-ne de bo, cal pa de pagès, sec, fresc o torrat. Tomates d'estiu, madurades al sol, o de penjar, tomacons o de ramellet. I oli i sal, i all, si escau."
Em vendria els meus calçons per un plat de macarrons
"Podem parlar dels macarrons com un plat amb carta de naturalesa pròpia, sigui per l'afició que hi tenim com per les nombroses receptes."
Capipota: la grandesa dels menuts
"Actualment, la cuina dels menuts es va perdent: cada cop hi ha menys gent que en menja i menys restaurants que els cuinen."
Entre mos de mona i mos d’ou dur
"Qui ha tastat la mona original? Jo puc dir, orgullós, que aquesta és la mona que rebut sempre de la meva padrina."
De la bóta del racó, el xató
"El xató representa perfectament l’influx sarraí: colors i sabors pujats, ús de tonyina salada i seitons i presència d’olives, tot assaonat amb un dels puntals de la cuina morisca, la nyora."
En defensa de l'estofat de vedella
"Es tracta d'un plat que va a la baixa. És un plat contundent i energètic, no gaire compatible amb el ritme de vida actual, poc amic del consum calòric."
Per Nadal, escudella
"Jaume Fàbrega considera l´escudella com a paradigma de la gastronomia feta per les dones, carregada de paciència, diària, saludable, poc vistosa però imprescindible..."
Dóna'm carbasses
"Els seus usos culinaris són una mica restringits, fet al qual de segur que hi ha contribuït la mala fama que la saviesa popular ha difós injustament."
El massapà i la Mocadorà
"Amb l'arribada de Felip V s'aboliren tots els furs valencians i, amb aquests, les festes del Nou d'Octubre. El gremi de pastissers i confiters s'empescà una manera de seguir celebrant la festa."
L'escalivada
"A La cuynera catalana (1835), primer receptari català modern, ja hi apareixen i es composen plats que amb el temps esdevindran símbols de la nostra gastronomia, com el que avui ens ocupa."
Les amanides d'estiu
"La barreja de ceba, tomàquet, pebrot i enciam, rara en altres països, es menjava a l’estiu a pagès, a l’epoca del segar i del batre."
L'escabetx
"És una tècnica de conservació, segons Pau Arenós, "un líquid d’embalsamar". La idea sorgí dels àrabs, i s’estengué als Països Catalans durant l’Edat Mitjana."
El conill
"El conill ha estat des de sempre una carn molt consumida a les nostres contrades. Ja al quaternari era l’animal més caçat i devorat."
Faves ofegades
"La fava és un vegetal desconegut a mig món. Si bé són valorades en alguns llocs d'Àsia i la Mediterrània, és al nostre país on arriba a nivells màxims d'acceptació popular."
