Taules

taula-embotits

Taules
d’embotits
i formatges

Per arrodonir la nostra oferta gastronòmica, es pot gaudir, tant al bar com al menjador, d’una acurada selecció d’embotits catalans (elaborats a la comarca de l’Alt Urgell) i formatges catalans (de vaca, de formatge i de cabra i de diferents comarques dels Països Catalans).

 

  • Embotits de l’Alt Urgell [1]  10,50
    Llonganissa de pagès, fuet, fuet d’herbes, pernil salat, paté trufat, cap de senglar i bull negre de llengua
  • Embotits de l’Alt Urgell [2]   10,50
    Llonganissa de muntanya, fuet, fuet d’herbes, pernil salat, pa de fetge al pebre verd, bull de carnetes i bull negre
  • Mixta d’embotits i formatges   11,50
    Combinació de quatre tipus de formatges i quatre tipus d’embotits (bulls i curats) 

  • Formatges catalans   12,00
    De vaca: Tou de Til·lers (Pallars Sobirà), Maó Binibeca (Menorca), Roura Soler amb romaní (Ripollès) i Tupí Tros de Sort (Pallars Sobirà)
    De cabra: Petit Nevat (Maresme) i Curat Montllobé (Segrià)
    D’ovella: Curat Serra del Tormo (Ribera d’Ebre) i àcid La Cleda (Vallès Oriental)

[Tots els preus inclouen l’IVA]

taula_formatges2.jpg

 
 

 

  

 

 

 

 

Taula de formatges artesans catalans 

 

Formatges artesans catalans

El nostre país no és una potència en el camp dels formatges, tot i que se n’han produït, i se’n produeixen, d’excepcionals que val la pena conèixer. En la nostra cuina antiga, el formatge va ser molt més utilitzat que en la nostra actual. Els diferents governs autònoms, especialment el de Catalunya, hen fet ben poc en pro de la definició, tipificació i difusió dels formatges autòctons. De fet, el mató és l’únic que se’n salva. Això no vol dir que no se’n trobin actualment. La taula de formatges del TDK és un petit repàs d’alguns d’aquests.

 
De vaca
Tou de Til·lers (Pallars Sobirà)
La formatgeria artesana Tros de Sort elabora un formatge tendre i cremós, de curació mínima (tres setmanes), similar al brie francès, sense ser-ho. Des del 1995 produeixen formatges amb llet de vaca crua i sencera al mateix poble de Sort (Pallars Sobirà). Al Tou de Til·lers, de pasta tova i untable i gust suau i cremós, fundent al paladar, se li aplica penicilium que acaba expulsant en madurar, creant el fong blanc que el recobreix, del tot apte i recomanable per menjar.

Maó Binibeca (Menorca)
Elaborat amb llet crua i quallada enzimàtica. De pasta premsada no cuita amb mes de seixanta dies de maduració per poder tenir denominació d’origen. L’escorça és humida amb aroma intensa i color ataronjat. Té forma quadrada amb arestes arrodonides i en una cara esta gravat si s’ha emmotllat amb drap (fogasser). El gust d’aquest formatge és intens.

Al poble de Binibeca hi ha una de les poques famílies que fa una elaboració pròpia del maó, amb la seva pròpia llet, de vaca i també de cabra. Es venen nombrosos maons artesans amb etiquetes diverses, però la majoria d’aquests comparteixen una mateixa procedència. Per aconseguir el color de l’escorça, li fan fogassa, és a dir, el fumen. El seu gust salat és degut al fet que l’illa, oberta als quatre vents, era un lloc perillós per fer madurar els formatges. Per assegurar-se que no es fessin malbé, els salaven més del compte, fet que amb el temps ha esdevingut tradició.

Roura Soler amb romaní (Ripollès)
Elaborat amb llet pasteuritzada i quallada enzimàtica, de pasta premsada no cuita. De pell rentada, pot arribar als 45 dies de maduració. Formatge tendre de gust suau, de llet fresca, amb la pell recoberta de romaní.

Tupí Tros de Sort (Pallars Sobirà)
S’elabora a partir de formatges curats i semicurats ratllats, mesclats amb oli d’oliva i aiguardent, deixant-ho fermentar com a mínim un mes. De gust molt característic i personal, fort però no en excés, lleugerament punxant i amb subtils aromes de formatge curat i d’esperit de vi. Recupera una vella tradició dels pastors, ja que era la manera d’aprofitar els bocins de formatge alhora que aconseguien una menja deliciosa que ajudava a pal·liar el fred els dies d’hivern a l’alta muntanya.

De cabra
Petit Nevat (Maresme)
Formatge tendre de cabra. De quallada mixta, es fa amb llet pasteuritzada i es madura un màxim de trenta dies. Fresc, petit i arrodonit, de consistència tova i gust fresc i salat, de color molt blanc. A mesura que passa el temps, el gust és més potent; la textura, més cremosa, i la pell s’emmarroneix. La seva coberta blanca s’aconsegueix aplicant-li penicilium per fora, com fan a França amb el típic formatge de rulo de cabra. Enllaça amb la tradicional producció de formatges de cabra, comuna en moltes comarques catalanes, sobretot les centrals, més àrides i menys boscoses, on s’adapten millor animals més resistents que l’ovella o la vaca.

Curat Montllobé (Segrià)
Elaborat amb llet  crua, quallada enzimàtica i pasta premsada no cuita. Amb menys de  seixanta dies de maduració. De pell rentada. Formatge de textura compacta, gustós però no fort.


D’ovella
Curat Serra del Tormo (Ribera d’Ebre)
La serra del Tormo està situada entre la Ribera d’Ebre i el Priorat, estribacions del Montsant. El formatge s’elabora a la Torre de l’Espanyol. Els productors fa dos anys que recullen premis per la qualitat de la llet, a causa de la bona alimentació de les ovelles. Seria el més semblant al serrat d’ovella, el gran formatge del Pirineu català, gairebé desaparegut a meitat dels vuitanta: era més rendible aprofitar les ovelles per a la carn i la pell que munyir-les. Aquest formatge era consistent, atapeït, blanc, amb escorça natural, aromàtic i de gust potent.

Elaborat amb llet crua de ramat propi. Quallada enzimàtica, de pasta premsada no cuita. Formatge amb mes de curació. Textura compacta i poc elàstica, el seu sabor és intens.

Odre cremós (Maresme)
Elaborat amb llet pasteuritzada i pasta tova. De forma cilíndrica, está cobert d’una capa de fong blanc. Fins a trenta dies de maduració. De textura molt cremosa i delicada. El gust és suau quan és tendre i augmenta en anar madurant. La pasta es va fent més cremosa i tova.