Licors

licor.jpg

Fent país amb les begudes de la terra

 

Un dels nostres grans objectius és el de donar a conèixer i potenciar les anomenades begudes de la terra, oferint algunes de les begudes més genuïnament populars que s’elaboren i es consumeixen arreu dels Països Catalans.

L’oferta de begudes és variable, segons els nous descobriments o la possibilitat d’accedir a nous productes, així que si teniu alguna proposta o coneixeu distribuïdors que ens puguin portar novetats, no ho dubteu i escriviu-nos a  info@tdk.cat!

 

                                                                                mapa_begudes_terra.jpg                             

Aperitiu: vermut negre Yzaguirre, Reus

El nom de vermut ve de l’alemany vermuth, que designa el principal aromatitzant d’aquest aperitiu, el donzell, que li dóna el seu característic tast amarg. La seva elaboració consisteix a macerar, durant dos mesos, més de 150 plantes i herbes aromàtiques en una solució d’aigua i alcohol de vi i, després, afegir a la solució resultant vi blanc i caramel. Aquesta es deixa reposar durant un any en una bóta de roure.

Aquesta marca catalana de vermut amb nom basc té el seu origen en un mariner basc que va arribar al port de Tarragona al final del segle XIX i s’hi va quedar a viure. Es va casar amb una pubilla de Reus i van crear aquesta marca de vermut, que avui és propietat d’una família de Lleida.

    Per acompanyar amb les postres

    Vins de licor o vins dolços
    El nom que rep cadascun d’aquests vins dolços prové de la varietat de raïm que s’utilitza en la seva elaboració. Aquestes begudes tenen una graduació més alta que els vins
    normals. Són ideals per acompanyar fruita seca i pastes, tot i que, ben frescos, també poden ser un molt bon aperitiu. 

    •  Mistela (Artés, Bages)
    •  Malvasia (Ribes, Garraf)
    •  Moscatell (Barcelona, Barcelonès)
    •  Moscat (Ribesaltes, Rosselló)

    Licors de fruits 

    • Licor de fruits del bosc Els Fallaires (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
    • Licors de cassís dera Val d’Aran (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

     

    Digestius (per després d’un bon tiberi)

    Aiguardents

    • Flor de Nhèu (amb aroma de ceps) (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
    • Aiguardent d’herbes el Sargar (Herbers, els Ports de Morella)
    • Aiguardent de mel el Sargar (Herbers, els Ports de Morella)


    Ratafies

    La ratafia està composta de nous verdes i un combinat d’herbes aromàtiques com la sàlvia, la farigola, l’espígol, l’alfàbrega, la menta, la marialluïsa… També s’hi pot afegir un nombre indeterminat d’espècies com la canyella i la nou moscada. S’elabora macerant les nous i les espècies com a mínim durant dos mesos. Es decanten els líquids i s’hi afegeix sucre, alcohol i aigua fins a aconseguir la graduació convenient. S’envelleix en recipients de fusta durant un mínim de tres mesos. El gust és molt dolç i tant l’espessor com la intensitat del color de caramel depenen de la seva elaboració.
     

    El seu origen es perd enllà en el temps, i la tradició ha perdurat principalment en els nuclis rurals de la Catalunya Vella. La ratafia s’elaborava, i s’elabora encara, a les cases de pagès, i cada casa donava un toc especial al seu preparat, un secret molt ben guardat que passava de generació en generació. És per aquesta  raó que no existeix una única recepta de ratafia. 

    • Russet (Olot, la Garrotxa) ENLLAÇ
    • De l’avi Guillem (Esparreguera, Baix Llobregat) ENLLAÇ
    • Bosch (Sant Quirze de Besora, Osona) ENLLAÇ
    • Ratafia dels Raiers (La pobla de Segur, Pallars Jussà) ENLLAÇ
    Article del Racó del coc sobre la ratafia

    Licors d’herbes
    Els licors d’herbes obtinguts mitjançant la maceració d’herbes i plantes aromàtiques són, com en el cas de la ratafia, una altra tradició que enfonsa les seves arrels en l’antigor. En aquest cas, però, els licors d’herbes també poden fabricar-se mitjançant la destil·lació, mètode que requereix un estri anomenat
    alambí. Molts d’aquests elixirs destil·lats van començar a fabricar-se en abadies i monestirs de monjos amb finalitats curatives, però d’altres són hereus de les petites indústries artesanals que van florir durant la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, i que també van permetre’n l’elaboració en cases de pagès. 
    • Herbes eivissenques (Eivissa) [FORA D’ESTOC]
    Beguda espirituosa anisada amb aromes de fonoll, farigola, romaní, marialluïsa, espígol, ruda eucaliptus, camamilla, ginebre, orenga, menta, sàlvia, fulles i pell de llimona i taronja, badiana, matafaluga…
     
    • Herbes dolces i seques de Mallorca (Túnel)

    Beguda espirituosa anisada amb aromes de murtra, farigola, menta, anís, romaní i marduix.

     
    • Herbero de la serra de Mariola (Bocairent, Vall d’Albaida) [FORA D’ESTOC]
    Beguda espirituosa (a vegades anisada) amb aromes de sàlvia, camamilla, poniol, menta, fonoll, anís, sajolida, timonet, tomaní…
     
    • Licor de camamilla (Cervera, la Segarra)
    Licor preparat mitjançant la maceració de flors de camamilla de secà, més gustativa i olorosa que la de terres humides.
     
    • Aromes de la Segarra (Cervera, la Segarra) 
    Licor preparat mitjançant la maceració de menta silvestre i farigola (ambdues fresques) i camamilla.

    • Aromes de Montserrat (Abadia de Montserrat, Bages) 
    Licor elaborat mitjançant la destil·lació, amb aromes de 12 herbes, totes de l’entorn de la muntanya de Montserrat,entre les quals hi ha la farigola, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clavell d’espècia i el coriandre.

    • Estomacal Bonet (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) 
    Licor elaborat mitjançant la destil·lació de fruits, flors, rizomes i herbes naturals. L’any 1977 el codi alimentari de l’Estat espanyol va prohibir la paraula estomacal per designar productes no medicinals, amb la qual cosa el Gran Licor Estomacal Bonet passà a denominar-se Gran Licor Destil·lat Bonet.
     
    • Aiguanaf Compost  Bosch (Sant Quirze de Besora, Osona) [FORA D’ESTOC] ENLLAÇ 
    És un dels destil·lats a partir de fruits i herbes aromàtiques més antics de Catalunya. La seva composició és molt semblant a la de la ratafia amb l’excepció que no inclou nou verda i que s’obté a través de destil·lació. Fins a mitjan segle XX, era un dels licors que més es consumia a casa nostra per les seves virtuts digestives i aromàtiques.

    Cremes

    • Licor d’ametlla  (Palma, Mallorca)
    • Licor de crema catalana Melody (El Masnou,  Maresme)
      Mescla d’alcohol etílic amb ou, llet i sucre, aromatitzada amb llimona, canyella, vainilla i caramel.
      • Crema de ratafia (Esparreguera, Baix Llobregat)
        Feta amb ratafia, llet i ou.

       Per combinar: altres destil•lats

      • Cafè-licor (Alcoi, l’Alcoià)
        Elaborat a partir de la maceració de cafè de torrefacció natural en alcohol neutre durant almenys 10 dies. El seu origen
        se situa al segle XIX, quan els treballadors de la indústria alcoiana duien a la feina un recipient de llautó amb cafè, on afegien unes gotes d’aiguardent de canya, rom o brandi per tal de combatre el fred de l’hivern. En perdre temperatura, aquella beguda prenia un sabor diferent, i amb el temps es començà a consumir per l’aperitiu.
      • Gin Xoriguer  (Maó, Menorca)
        Resultat de la destil·lació d’alcohol de vi amb baies de ginebró, procedents de les terres mediterrànies veïnes, i d’altres herbes aromàtiques. El seu origen se situa al segle XVIII, quan durant l’ocupació britànica els soldats demanaven la beguda llavors de moda a Europa, el gin. Els menestrals de l’illa no van trigar a satisfer-ne la demanda amb una ginebra d’elaboració pròpia.
      • Cassalla (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
        Aiguardent de vi aromatitzat amb essència d’anís i altres plantes aromàtiques típicament mediterrànies, com ara el fonoll. Es diferencia de l’anís perquè té una graduació més alta i és més sec.
      • Palo (Mallorca)
        L
        a proliferació de la malària en el segle XVII per la propagació del mosquit anòfel va propiciar la utilització de l’extracte de quina com un dels remeis de millors resultats. A la fi del segle XIX, a aquest beuratge “miraculós” d’extractes se li va anar afegint arrop (glucosa o sacarosa concentrada amb base de most de raïm, o de figues seques, o garrofa trinxada), amb la finalitat de millorar-ne el sabor. Per fer-la més duradora davant els processos de fermentació natural, se li va afegir alcohol, donant lloc a la beguda que avui coneixem amb el nom de Palo de Mallorca, i que a més té Denominació Geogràfica pròpia. A aquest licor, la tradició popular mallorquina li atribueix el do d’obrir la gana.
      • Gin Marianna (Vallès Oriental) ENLLAÇ
        Aquesta ginebra es fabrica artesanalment i neix a partir de la destil·lació artesanal de fruits de ginebró, cardamom, coriandre, arrel d’angèlica i altres fruites i plantes aromàtiques, en petits alambics d’aram de 120 litres. En una primera destil·lació se separen els caps i les cues, els centres es van redestil·lant fins a obtenir un destil·lat refinat i suau.

      Altres

      • Whisky Jaume I  (Escòcia) ENLLAÇ
        És un whisky del tipus Blend de Luxe, que està destil·lat i envellit a Escòcia sota la supervisió del Consell Regulador de Scotch Whisky. Un cop finalitzat el procés d’envelliment, és transportat fins a Catalunya on es guarda en barrils de fusta de roure fins al moment de l’embotellament. Com tot el whisky blended, té un mínim de 3 anys d’envelliment en barrils de fusta”. El whisky Jaume I està elaborat “a partir de la mescla de diferents whiskies de gra de Malta. Un mestre blender és qui fa la mescla corresponent al paladar que es vol anar a buscar”.
        •  Desperta Ferro! (Beguda energètica) ENLLAÇ
        •  Tònica Catalana ENLLAÇ
          Una tònica per canviar la tònica del país: el 5% dels beneficis de la venda es destinen a subvencionar entitats que treballen per canviar la tònica de la política catalana dels últims anys.

        Mireu també: Els combinats més disbauxats  

         

        fletxa amunt-ok